Nom original | (fa) عَبدُالبَهاء (ar) عَبْدُ الْبَهَاء |
---|---|
Biografia | |
Naixement | (fa) عَبّاس اَفَندی 23 maig 1844 Teheran (Iran) |
Mort | 28 novembre 1921 (77 anys) Haifa (Israel) |
Sepultura | Haifa |
Religió | Fe bahà'í |
Activitat | |
Ocupació | líder religiós |
Família | |
Cònjuge | Munírih (1873–1921) |
Pares | Bahà'u'llàh i Ásíyih Khánum |
Germans | Bahiyyih Khánum Mírzá Mihdí Mírzá Muhammad `Alí Díyá'u'lláh Mirza Badi'u'llah Effendí |
Premis | |
`Abdu'l-Bahà (persa: عبدالبهاء; àrab: عبد البهاء, ʿAbd al-Bahāʾ)[1] (Teheran, 23 de maig de 1844-Haifa 28 de novembre de 1921), nascut `Abbàs Effendí (persa: عباس أفندي) fou fill del fundador de la Fe Bahà'í, Bahà'u'llàh, i el seu successor al capdavant de la seva comunitat.
Va acompanyar al seu pare a l'exili i a la seva mort (1892) fou reconegut com a cap d'acord amb la voluntat del pare, però s'hi va oposar el seu germà consanguini Mírzá Muhammad `Alí que va formar una branca rival i va comprometre al seu germà que fou empresonat pels otomans fins al 1908. Llavors va començar a visitar països: Egipte (1910), Europa amb França i Gran Bretanya (1911) i Estats Units (1912) retornant a Gran Bretanya el setembre de 1912 i va seguir a França, Alemanya, Àustria i Hongria. A final de 1913 va anar a Palestina on va romandre fins a la seva mort.
Va escriure nombroses obres. Va morir a Haifa el 28 de novembre de 1921.